f v s
^

News

Entrevista en Directa.cat

.

ENTREVISTA COMPLETA
«Amb el documental, intentem desmentir que el conflicte centreafricà sigui religiós»
El documental ‘Los párpados cerrados de Centroáfrica’ s’ha estrenat recentment i ara està de gira per l’Estat espanyol. Entrevistem les autores de la pel·lícula, Berta Mendiguren i Alfredo Torrescalles

El documental va ser seleccionat al Fespaco (Festival Panafricain du Cinéma de Ouagadougou), celebrat a Burkina Faso Dànae Quiroz
SERGI BERTRAN SÒNIA PÉREZ 15/06/2017
El bel·licisme i el neoliberalisme de Donald Trump
Los párpados cerrados de Centroáfrica (Fascina Produccions, 2016) és un documental realitzat per Berta Mendiguren i Alfredo Torrescalles, en el qual es mostra la realitat de la República Centreafricana, una gran desconeguda a Occident. Recentment, l’obra va ser seleccionada al Fespaco (Festival Panafricain du Cinéma de Ouagadougou), celebrat a Burkina Faso.

Des dels anys seixanta, el país ha sofert conflictes violents cada deu anys. En 2013 esclata el conflicte més recent arran del cop d’estat contra el llavors president François Bozizé. En aquest moment, la coalició anomenada Seleka pren el poder a les grans ciutats del país, generant una resposta per part dels grups a favor de Bozizé, que creen així el moviment Anti-balaka. Després d’anys d’inestabilitat social, econòmica i política, i amb un conflicte armat cada vegada més cruent, l’estat fa fallida i deixa el país en mans dels senyors de la guerra.

Des dels mitjans occidentals s’ha informat del conflicte com una guerra entre cristians i musulmans. Davant això, Berta Mendiguren i Alfredo Torrescalles realitzen un treball d’aproximació a la realitat del país, donant veu a un mosaic de testimonis que ajuden a entendre que aquesta guerra va molt més allà de les creences religioses.

Mendiguren és doctora en antropologia de la medicina i experta en cooperació internacional. Des de 2010 viu a la República Centreafricana al costat de la seva parella, qui té oberta una farmàcia social a Bangui, capital del país. Torrescalles és periodista i documentalista audiovisual des de fa més de vint anys. L’any 2000 va crear una productora independent amb la qual ha realitzat diversos treballs, centrant-se en diverses problemàtiques africanes.

La República Centreafricana, un dels deu països més empobrits del món, salta als mitjans de comunicació amb el conflicte bèl·lic i el cop d’estat l’any 2013, però fins llavors era un país bastant desconegut.

Berta Mendiguren: Vivia en una situació d’inestabilitat des de fa dècades. El país era ja un dels més pobres del món abans del cop d’estat del 2013 i, a nivell internacional, ha tingut el major nombre de missions d’intervenció de Nacions Unides des del 1997. És el país, fins i tot abans del conflicte, amb major mortalitat matern-infantil del món i amb una esperança de vida entre els 42 i els 45 anys.

Què és el que us porta a voler fer visible la situació del país?

«L’objectiu era esbrinar quines són les causes profundes d’un conflicte que s’ha venut als mitjans de comunicació occidentals com un enfrontament armat entre cristians i musulmans»
Alfredo Torrescalles: L’objectiu del projecte és tractar d’explicar, a través dels mitjans audiovisuals, la realitat d’un país tan desconegut des del nostre eurocentrisme i esbrinar quines són les causes profundes d’un conflicte que s’ha venut als mitjans de comunicació occidentals com un enfrontament armat entre cristians i musulmans. No obstant això, darrere del conflicte hi ha moltes raons polítiques, econòmiques o militars. El fet religiós n’és una més, però no el leitmotiv principal.

Quins serien els actors principals que configuren avui dia el conflicte?

BM: Hi ha dos bàndols clars, i molt dividits internament, que són els Seleka i els Anti-balaka. Dins dels Seleka hi ha cinc grups que s’uneixen a finals de l’any 2012 per donar el cop d’estat contra Bozizé. Aquests cinc grups tenen projectes molt diferents i dins hi ha molts subjectes lliures que s’hi uneixen com a mercenaris. Passa el mateix del costat dels Anti-balaka, que estan a favor de l’antic president Bozizé, però on també hi ha també molts joves que hi troben una identitat per donar sentit al seu dia a dia. Amb el documental, nosaltres intentem desmentir que el centreafricà sigui un conflicte religiós.

AT: En quant a actors principals del conflicte, d’una banda hi ha la població que sofreix i també la que s’involucra en assumptes de guerra, però hi ha una oligarquia de persones que arriben al poder, s’enriqueixen i fugen quan els obliguen a acabar el seu mandat. Finalment, un altre actor important entre la societat centreafricana són les organitzacions estrangeres com l’ONU, la Unió Africana i les ONGs. També cal destacar la implicació d’altres països com Txad, Gabon, Congo i Sud-àfrica, o uns altres menys visibles com Xina, França o els Estats Units.

Més enllà de les potències internacionals, hi ha una motivació pròpia de la gent que es revolta?

«És molt fàcil mobilitzar la població a partir d’identitats excloents: l’altre és el dolent, l’estranger, el musulmà o el que ve d’un altre país»
AT: A la República Centreafricana, els mitjans de comunicació són gairebé inexistents i la informació es mou per rumors. Al començament del cop d’estat de 2013, es deia que el grup Seleka estava compost majoritàriament per mercenaris estrangers, però es tractava d’una coalició de cinc grups centreafricans de perfils diferents. Aquests rumors es van crear per generar una dinàmica molt perversa per castigar els Seleka. És cert que hi havia mercenaris del Txad i de Sudan, però la falta d’informació fiable va fer que es titllés els Seleka de musulmans i als musulmans se’ls titllés d’estrangers invasors.

BM: És molt fàcil mobilitzar la població a partir d’identitats excloents: l’altre és el dolent, l’estranger, el musulmà o el que ve d’un altre país. Quan els joves no tenen res a fer, és molt senzill escalfar-los i que estiguin disposats a agafar les armes. L’atur estructural que ja hi havia abans del conflicte propicia que els rumors fructifiquin i resulti molt senzill manipular la població en contra de la gent musulmana.

I els musulmans com s’enfronten al conflicte?

BM: Abans del conflicte, vaig poder estar en un dels campaments del grup Seleka. Et deien que vivien en total abandó. No és que el govern central no se’n recordés del nord o dels musulmans, és que no se’n recordava de ningú. Al sud, l’església havia desenvolupat tota una estructura d’obra social. Aquesta va ser una de les raons reals de la insurrecció: l’oblit de la població civil del nord.

«La pròpia societat centreafricana ha de tenir autonomia per establir les seves regles» / Dànae Quiroz

Al documental, parleu de les dones que advoquen per una resolució pacífica del conflicte. Són més eficaces les formes pròpies i autònomes d’organitzar-se que les de les ONGs i altres grups formals?

AT: Tot és necessari i complementari, però la pròpia societat centreafricana ha de tenir autonomia per establir les seves regles. Les organitzacions d’altres països han d’anar amb compte amb les fórmules de resolució del conflicte que no són pròpies d’aquesta societat. La intervenció estrangera ha creat programes des d’una visió occidental, que no tenen perquè funcionar.

BM: D’altra banda, el paper que tenen les dones és fonamental. Són les que traslladen generacionalment els valors morals, estan molt més al marge de la guerra i són claus per a la resolució del conflicte. Fa temps que les organitzacions que operen al país estan treballant amb dones en comitès de mediació.

Un dels programes actuals és el desarmament, ja que la gran majoria de la població està armada. D’on surten els arsenals?

«Cal destacar que a la guerra de la República Centreafricana no s’ha usat armament pesat. Generalment, s’ha utilitzat armes de mà i matxets, que són el que tothom podia procurar-se»
AT: Hi ha teories per a tots els gustos. Al principi es va afirmar que gran part de les armes venien de Líbia, a l’època del derrocament de Gadafi. També existeix un mercat negre en el qual trobes kalashnikovs per deu euros o granades de fabricació xinesa per un euro. Es creu que les armes entren per la frontera de Sudan, que té un conflicte bèl·lic obert en el qual sobren arsenals.

BM: Cal destacar que a la guerra de la República Centreafricana no s’ha usat armament pesat. No hi ha grans mitjans armamentístics com a altres conflictes. Durant el cop d’estat, només hi havia un helicòpter que havia comprat de segona mà Bozizé a Romania, res més. Generalment, s’ha utilitzat armes de mà i matxets, que són el que tothom podia procurar-se.

De fet el matxet és un símbol que apareix sovint en aquest conflicte. Anti-balaka significa “anti-matxet”?

AT: En llengua sango significa això, però realment Anti-balaka ve de “anti-bal-aka”, és a dir, de “bala” en francès i “AK” de kalashnikov. L’origen prové dels grups d’autodefensa que sorgeixen als anys 90 com a forma d’estructurar-se contra els bandits i davant la falta de seguretat per part de l’estat. Es protegeixen amb uns amulets anomenats grí-grí, que et fan immune a les bales de l’AK-47.

BM: Tots aquests grups que neixen a partir dels Anti-balaka sorgeixen sobretot en una zona on existeix una ètnia que dóna suport a l’antic president Bozizé. Entre 1927 i 1930, aquesta ètnia ja es rebel·la contra l’invasor francès, utilitza aquest tipus de matxets i es protegeix amb grí-grís. Actualment, s’ha continuat amb el mateix modus operandi.

Què queda encara del colonialisme francès?

«Com a potència colonial, França pretén perpetuar una relació de submissió a tots els nivells. També juga el seu rol a la guerra econòmica que es lliura amb Xina i Rússia»
BM: Queda un sentiment no massa positiu cap al francès, a més d’una sèrie d’acords que donen prioritat a les empreses franceses als mercats de matèries primeres. Moltes de les empreses que hi ha al país són franceses o libaneses. A més, les excolònies africanes també arrosseguen molts deutes amb França.

AT: Econòmicament, la República Centreafricana és un dels països més pobres del món, però un dels més rics en recursos naturals. Com a potència colonial, França pretén perpetuar una relació de submissió a tots els nivells. També juga el seu rol a la guerra econòmica que es lliura amb Xina i Rússia en tot el continent africà. En aquest context, els recursos naturals estan a l’origen del conflicte bèl·lic recent i cal denunciar l’explotació per part d’altres països que s’enriqueixen a costa de la República Centreafricana.

Com a resum, hi ha alguna perspectiva de pau per a la República Centreafricana?

BM: Els interlocutors de la comunitat internacional no coneixen les característiques del país, estan en els llocs de poder i no saben què succeeix sobre el terreny. Aquesta situació provoca que esclatin noves flames del conflicte. A dia d’avui, a la República Centreafricana es produeixen moltes injustícies. Hi ha persones que actuen com a senyors feudals, ètnies que estan per sobre d’altres ètnies, racisme i segregació. En aquest sentit, la societat centreafricana ha de generar les seves pròpies dinàmiques per trobar una via de sortida al conflicte i construir noves estructures per a un futur millor. Estem veient l’embrió, però encara falta molt treball.

Se proyecta Flores de la frontera en Albacete

Se proyecta nuestro documental «Flores de la frontera» en la Semana de cine solidario de Albacete 2017. Será el 30 de mayo a las 20:30h. en la Filmoteca de Albacete

Los párpados de Centroáfrica en Bilbao

Los Párpados de Centroáfrica en Vitoria

Los Párpados cerrados en Pamplona

Entrevista a Torrescalles en El País

Entrevista Alfredo Torrescalles en EL PAÍS

Párpados en Colombia

¡Hasta pronto, Burkina!

Artículo sobre Los párpados cerrados de Centroáfrica

africafundacion.org

Estreno en San Sebastián

Estreno en Zarautz

Estreno en San Sebastián

Sección Oficial FESPACO

«Los párpados cerrados de Centroáfrica» en Barcelona

Artículo Neopentecostalismo africano: la fe de la prosperidad

No dejes de leer este artículo sobre el neopentecostalismo africano. Vas a conocer algunas claves acerca de nuestro próximo documental.
Neopentecostalismo africano: la fe de la prosperidad. Por Alfredo Torrescalles
El País, 21 diciembre 2016

Estreno Los párpados cerrados de Centroáfrica

Nos complace anunciar el estreno en salas de cine, de nuestro documental: Los párpados cerrados de Centroáfrica.
La primera fecha es el 19 de enero de 2017 a las 20H. en los cines Palacio de la Prensa. Plaza del Callao, 4, 28013 Madrid
Tras el pase, tendrá lugar un coloquio en la misma sala del cine, en el que participaremos director y guionistas, mas un invitado especial.
Próximamente anunciaremos las siguientes fechas.
Puedes reservar tu entrada en este enlace:

Conferencia Semana Ricardo Alberdi 2016. San Sebastián

Los días 8, 9 y 10 de Noviembre son los elegidos para celebrar este año la Semana Ricardo Alberdi 2016
Se tratará el fenómeno y la realidad de los refugiados y los desplazados desde varios puntos de vista. No sólo se tomarán en cuenta los refugiados de oriente, como Siria, Irak, sino también el drama y la realidad de los desplazados y huídos de países africanos en conflicto como el Congo. Todas las conferencias tendrán lugar en la parroquia de IESU (Riveras de Loiola) , a las 19:30 horas.
2º DIA:
ALFREDO TORRESCALLES
BERTA MENDIGUREN

Coloquio con «RCA, retorno a ningún lugar «

Del 8 al 10 de noviembre 2016 tendrá lugar la Semana Ricardo Alberdi en San Sebastián, que girará este año en torno a refugiados y desplazados.
El día 9 tendremos el placer de participar con la presentación de nuestro cortometraje documental: «RCA; retorno a ningún lugar» y con coloquio posterior en el que participaremos Berta Mendiguren y Alfredo Torrescalles.
Os invitamos a participar en las tres interesantísimas sesiones.

errefuxiatuak-diptikoa-b errefuxiatuak-diptikoa-a

Estreno de documental en el Festival de San Sebastián

El documental Voces de papel, producido por Fascina Producciones, se estrena en el 64º Festival Internacional de cine de San Sebastián 2.016.
http://www.sansebastianfestival.com/2016/secciones_y_peliculas/proyecciones_etb/7/645636/es
frame-voces

Artículo Más allá de la colina y la selva en EIDON

Revista médica EIDON:
Más allá de la colina y de la selva: una aproximación sobre la terminalidad en Camerún y África
Wilson Astudillo A., Carmen de la Fuente H., Carmen Mendinueta A., Xuria Astudillo L. y Diego Santamaría A.
Ver artículo
header1

Los párpados cerrados de Centroáfrica en Canal 24h de TVE

Los párpados cerrados de Centroáfrica en Canal 24h de TVE

Los párpados cerrados de Centroáfrica en El Diario Vasco

Los párpados cerrados de Centroáfrica en El DIario Vasco
Entrevista Alfredo EL DIario Vasco 5-4-2016

Artículo en El País

Chema Caballero escribe en EL País sobre nuestro último documental:
http://blogs.elpais.com/africa-no-es-un-pais/2016/03/los-parpados-cerrados.html#more
6a00d8341bfb1653ef01b8d1ac294a970c-550wi

Nueva proyección de Flores de la frontera

Pase de Flores de a Frontera el 13 de abril en la casa de cultura de Intxaurrondo a las 20h. con coloquio posterior.
Flores semana del viajero

Preestreno de «Los párpados cerrados de Centroáfrica»

Después de más dos años desde que se inició el proyecto y muchas dificultades que se han ido superando, tenemos la enorme satisfacción de anunciar el preestreno de nuestro documental titulado «Los párpados cerrados de Centroáfrica«.
Será el lunes 14 de marzo 2016 en los cines Cinesur El Tablero de Córdoba. C/ Poeta Juan Ramón Jiménez, s/n (C.C. El Tablero) – 14011 Córdoba.
SI quieres reservar entradas puedes hacerlo aquí.

La película retrata la geografía social de la República Centroafricana y profundiza en la compleja situación del país a través de personajes y situaciones, para entender por qué uno de los países más ricos en recursos naturales se ha convertido en un Estado fallido.
Ver TEASER Franja 4 fotos
Tras la proyección mantendremos un coloquio abierto con Juan José Aguirre, misionero con más de 35 años en el país e inspirador del documental. También estarán director, guionista y equipo del documental.

Puedes reservar tus entradas en esta página antes de que se agoten.
Y, muy importante, comparte esta información. Si necesitas más datos o Dosier de Prensa, contacta con nosotros, estaremos encantados de atenderte.